Today: Washington D. C. "The day most heavy". 400 km d'anada i 400 més de tornada, més resopó a Baltimore. A més a més, a l'Obama, li han donat el Premi Nobel de la Pau amb una indiferència total dels americans.
El millor de la jornada: la guide Isela (cubana autèntica), el xofer, vingut directament del Kremlin (trucava constantment pel telèfon vermell al Putin), i el bus, tartana del perill, ens han trasvalsat. El Yisis, com és de la RENFE, li ha fet el boicot de bon matí a la Isela: quina merda de tia, qué mandona, té un màster de "confecció de rams de flors", "15.000 vagabundos en la ciudad..." L'ha deixat fina a la titi Iselina.
Avui hem "madrugat". A les 5 del matí ja ens havien llevat. L'excursió sortia de Times Square. Hem començat el viatge cap a Washington Distric Columbia (DC) a les 6,45 amb tots els guiris espanyols: ep, cap la capital de l'imperi!
Diàleg:
-Isela: ¿"2 horas y media de viaje?
-Yisis: Sí, eso nos han dicho cuando contratamos la excursión.
-Isela: Ah, pues son cuatro. Yo ayer vine otra vez y eran cuatro. Cualquier persona mira el mapa y se da cuenta de que hay 400 kilómetros entre Nueva York y Washington. Ya me explicará.
-Yisis: No Comment (i traga, Yisis i la resta)
O sigui, que ens hem posat a sobre, "en este cuerpo serrano", 8oo kilòmetres per la jeta, a més a més de tota la ciutat.
Hem parat a esmorzar en un xiringo infame de l'autopista i ens hem fotut un embolic que ni quisqui sabia el que es feia.
Després de passar per l'Estat de New Jersey, el de Laware i Maryland (la terra de Mary) hem arribat a Washington. L'autobús donava mostres de cansament des de l'inici. Feia aturades intermitents que segons la Negri eren de causa elèctrica. El xofer, que parlava constantment per telèfon mòbil mentre conduïa, ho feia en rus georgià.
Segona parada: "a ca la Michele" (però com no hi era a casa hem anat a veure a la Conchita que s'ha posat molt contenta amb el 5 dolars que li hem donat, davant la Whie House.
De pasada, i dins del bus, ens ha assenyalat el Cementiri d'Arlington on reposen les restes de JFK i la Jaqueline Onassis ( a més de tots el Camelots).
Tercera parada del Via Crucis: Estàtua d'Iwo Jima (monuments als marines).
Impressionat: les lletres d'or de 24 quirats. De totes les batalles hagudes i per haver. La peça pessava 100 tones i, això sí, situada a l'Estat de Virgínia.
Quarta parada: Monument del Lincoln. Aquest tio va abolir l'esclavitut: chapeau !
Quinta parada: Monument al Jefferson. Va redactar la Constitució i la Independència.
Sexta parada: Memorial als caiguts de la Guerra del Vietnam. Ens ha fet molta gràcia que un dels 53.000 soldat es deia Rodriguez Ybarra: Feliç coincidència, oi? Era dels Rguez Ybarra de tota la vida? La pregunta queda en l'aire (...escolta la resposta dins del vent!)
Setena parada: El Yisis agafa la creu...Ens ha agradat molt en mig de tanta "boludez" de guerres, una frase molt intel.ligent: "Freedom is not free".
La Isela ens ha comentat al passar pel Museu de l'Holocaust, que feia tres dies un vell de 85 anys va entrar i amb la seva cara respectuosa d'avi va treure una pistola i es va carregar a un vigilant de 26 anys al crit de: l'Holocaust és una mentida ! Hem d'acabar amb els jueus que dominen Amèrica!
També vem passar per una fàbrica a on es fabriquen el dolars: 70% de cotó i 30% de llí i aguanten 4000 dobleces. Una meravella: hem sabut que els dolars es poden ficar a la rentadora i no passa res.
Hem anat a parar al Park temàtic dels museus. Àrea smithsoniana. Tots el museus de Washintong D.C. són gratuïts. Ep, la pela és la pela. És per això que ens en colat en el Museu de l'Aire i l'Espai. Dins hi havia un hiper-super-mega Mac Donal's. Incrible un Mac Donal's dins un museu. Amèrica is different !
Després de tot això hem arribat al Capitoli, a on es troba el Congrés dels Estats Units d'Amèrica. Edifici impressionant (per fora). Am una part annex,de planta rectangular, que ens han dit que era el Senat. La Isela ens diu que hi ha una llei que diu que no es pot construir cap edifici amb una alçada superior al Capitoli.
La tornada a estat una odissea. Un estrés post-capitolino. Estavem tant desconcertats que hem cregut que eren víctimes de la màfia russa. El Yisis, com és costum en ell, ja començava a calcular quin seria el rescat que demanarien pel nostre alliberament. La cosa cada vegada estava més negra, perquè ens hem aturat en un magatzem-església baptista (aquest del quart dia) i començat a pregar a la Mare de Déu de Montserrat (léase la Moreneta) fins que el xofer-tovarich ha rebut el senyal del fill de Putin pel telèfon roig. Ens ha deixat tirats en una àrea de servei (cabronàs d'ell) i hem estat transbordats a un altre autobús en soituació d'emergència. Ens han ficat com un "ramat de sardines".
Al valgut molt la pena la visió nocturna, segons la Lui, del Sky line de la Big Apple. Preciós. El Jordi estava emocionat amb tanta llum i tant cartell en Times Square. La Negris dient "que gasto de luz tan inútil del capitalismo, mientras los niños del mundo mundial se mueren de hambre. Bastardos!"
Per tancar el dia ens em cruspit un supar d'allò més bó prop de Times Square. Hem llençat la casa per la finestra i ens hem fotut una ampolla de vi francès: un beaujolais de le chan chan de le tombé!
Per avui, s'ha acabat tanta misèria i ens anem al llit fets pols. Són les 2 del matí. See you tomorrow !
No hay comentarios:
Publicar un comentario