Dia 4 del viatge

Dilluns, dia 5 d'octubre de 2.009.
De bon matí, hem anat directament fins Wall Street i ens hem baixat en l'estació de la Plaça de la Vila, molt a prop de la zona "Zero". Allà, una mica més endavant, i pel carrer Brodway, hem pogut veure la façana de la Borsa de Nova York (Stocke Exchange, o alguna cosa semblant es diu en anglès) amb una bandera increïblement gran que omplia tot el frontal de l'edifici neoclàssic (ens ha recordat a la que va posar l'Aznar a Madrid a la Plaza de Colon, en la seva etapa més fatxenda però, això sí, midonada).

Hi havia molta moguda de la poli fins que hem vist l'estàtua del famós "Bull de Wall Street", de 3200 kilos de bronze, feta per Arturo di Modica. És l'autèntica icona de la poderosa força de l'economia ianqui. La Maria s'ha fet una foto tocan-li les "bowlins" al bull, fent tota una llufa al capitalisme més ferotge. Al menys que no podem lluitar contra el capitalisme li toquem una mica les boletes.

D'allà ens hem dirigit cap a afagar el vaixell (golondrinazo que diu el Jordi) direcció cap a l'Illa d'Ellis i per poder visitar l''Estàtua de la Llibertat. Abans hem pogut veure una gran bola metal.lica que havia sobreviscut enmig del desastre de les Torres Bessones del New World Trade Center.

Hem fet una mica de cua i ens hem enfilat a veure Miss Liberty. Des de la illa es veia el Sky line de la ciutat. Apenes hi havia núvols i l'atmòsfera estava nítida amb un solet molt agradable. La María Luisa s'ha fet un fart de fer fotos, de la màquina li sortia fum.

El Jesús, només arribar a l'illa s'ha perdut i s'ha anat a fer un cafè, un soley americà. la resta hem donat una volteta pels environs. El Pakis li ha fet una foto a una família de jueus hasídics i el més divertit ha estat els dolars que li volia donar el paio després en senyal d'agraïment.

Després de tornar de l'illa, ens hem enfilat cap a China Town i hem passejat fent algunes compres als xinorris de la zona. Han caigut unes polseres de Tiffanys, per suposat falses, i algunes samarretes amb el lema "I love N Y". Bé, estic cansat i ara escriurà un altre.

Hem passat al barri de Little Italy on hem menjat un plat de pasta al Café di Napoli, ens volien clavar 25 dolars per una ampolla de lambrusco chusquero i hem dit que nones.

Habent dinat hem passat al barri de Soho on ens hen deixat emportar per una furia compradora impossible de controlar "tot estava baratíssim". Hem visitat múltiples botigues (increiblement maques i atractives) i de les més variades marques, fins i tot un oulet de Custo Barcelona.

Seguidament hem passat al Greenwich Village, creuant la plaça de Washington on hi havia un arc de la victoria semblant al de Paris però en més petit on hem pogut gaudir poca estona de un parell de grups de musica al carrer. Aquest barri te una estética molt europea principalment per l'ambient estudiantil universitari.

Finalment hem anat a parar a Union Square on hem fet un "sin pa", al Starbucks de la plaça. L'incotinencia mixional d'en Paco quasi produeix un conflicte diplomàtic amb el personal del local. El que ens ha salvat es que un altre "sin pa" (del color de l'Obama) s'ha volgut colar i ha distret al guarda, llavors el nostre benvolgut mestre de cerimonis i inspirador dels més alts valors ètics i estetics ha pogut per fi PIXAR. Tot seguit ens ha reunit a prop de la porta de sortida i ens ha donat les instruccions pertinents perque no es notès la fugida.