Avui és diumenge. En Jesús (Yisis en americà) s'ha cruspit, literalment i de bon matí, tot el Central Park. És una autèntica màquina. A tornat tot xop. No sabem si s'ha mollat en alguna font per impressionar-nos o era autèntica suor d'atleta neoiorkí (no sé si s'escriu així).
La qüestió és que ens ha deixat al.lucinats. De fet, ell volia anar a una "barra americana", però amb una mica de mala consciència i donat que és el dia de Déu nostre Senyor, tots ens hem enfilat cap al Carrer 92 amb Amsterdam Av. (cul del món mundial) a on hi ha una Església Anabaptista, ó Adventista del Seté Día no ho sabem amb certesa, i on el predicador ens han marcat un meeting increïble sobre la relació entre la moralitat, la fé i Déu, hi ha fet molt èmfasi en la Carta als Romans especialment el capítol 24 i 25 (això és per a nota). Ens ha fet molta gràcia que els fidels feien anotacions escrites en un paper ad hoc del sermó per retornar-les al oficiant amb l'objectiu, creiem dins la nostra ignorància, de perfeccionar el seu discurs la setmana que vé. La millor part de la cerimònia ha estat sens dubte la performance d'una ballarina "negrassa", que s'ha vellugat per tota l'església fent contorsions sensuals, i un xic eròtiques, i ens ha deixat a tots bocavadats. Aquests anabaptistes s'ho monten molt bé per arribar a l'ascetisme: "els camins de Déu són inescrutables". Bé, no era la barra americana però la cosa, al començament, prometia. Una mica desabuts perquè esperavem més de'aquest gospel ens hem dit a nosaltres mateixos que ho intentarem el proper diumenge a la zona de Harlem. De tota manera, en Yisis s'ha fotut una galeta i un gotet de vi a la salut del respetable perquè aquella gent era molt amable i no era qüestió de fer-lis un lleig: "Allá donde fueres haz lo que vieres".
Abans d'iniciar tot aquest periple dominical, hem necessitat comprar billets de metro i d'autobús per poder arribar des de la 57 fins a la 92. Ha estat tota una Odissea. Sort hem tingut de trobar-nos amb una neoiorquesa que ens ha acompanyat molt amablement fins al subway més proper a treure els tikets. Pel camí ens ha explicat que va estar a Espanya, concretament a Alacant, als anys 80. La veritat, ens ha impressionat la seva extraòrdinaria amabilitat. No m'imagino a un català de Barcelona caminant un 150 metres i perdent quasi mitja hora del seu temps per ajudar a un guiri americà a treure uns billets en una estació del metro.
Després, cap a les 13 hores, hem anat caminant paral.lelament al Central Park i hem vist l'impressionant Museu d'Història Natural. El Jesús s'ha comprat bitxos per menjar (grills amb xocolata, també amb formatge i beicon, i per acabar-ho d'adovar piruleta de grill inclosa).
En Jordi volia veure la secció de les papallones però estava tancada. La Mª Luisa estava encantada amb aquest museu atesa la fascinació que té pels fòsils. La Mary s'ha apuntat al sarao i el Pakis i la Negris s'han anat al Central Park a fer-se fotos d'enamorats i han vist una nuvia de debò amb ram inclós.
Donat el merevellós dia de sol que feia, hem decidit canviar el programa i anar-nos cap al Pont de Brooklyn a fer un clàssic com és creuar-lo caminant al complert. Ha estat una sensació increïble, inefable, inenarrrable...(ens falten adjectius). Fascinats per tanta bellessa romàntica enginyera hem descarregat
No hay comentarios:
Publicar un comentario