Dia 1 del viatge

Hem quedat el 02/10/09 a les 9:00 al hall de la terminal A de l'aeroport del Prat per fer el cheking.

Després de facturart les maletes, embarquem a les 10:50 i ens enlairem a les 11:30. El vol es fà relativament curt perque el personal d'abord no para de fer coses, ens donen de menjar 3 vegades i entre película i película es come3nça a veure entre els nubols una mica de la terra promesa.

En un plis-plas ja hem aterrat al JFK. Tot es molt exitant. Allà en la llunyania hem pogut veure uns quants gratacels i a més a més ens espera la limousin per portar-nos a l'apartament.

Hem fet el tràmit de l'aduana i estabem tots una mica tensos, però despres de revisar els papers i pendrens les dades biométriques ens vhan donat el vist-i-plau i hem pogut recollir l'equipatge, tots no, a la Lui la han retingut i se l'han emportat a un despatx per aclarir algo que no estava clar. Després d'un quart d'ora ha sortit, i ara hem pogut sortir tots plegats de la terminal.
A la porta ens esperava el xofer que habiem contractat desde Barcelona. I aqui comenxa el xou més boig i alocat en el que he partícipat mai.

Acompanyem al xofer que porta un cartell amb el meu nom fins l'aparcament i allí ens deixa mentre ell va a buscar la limousin. pero quin al.lucine! es un tanque, esun hiper-super-mega-hummer. No ens ho podem creure. Nosaltres som 6 i allí poden entrar-hi 20 o 25 persones. A dintre es fosc, hi ha música rap-disco i el sostre es plé d ellums ccom a estels. No parem de riure i de xisclar.

El xofer arrenca i tota aquella mole es posaq en marcha, per poder entendrens hem de cridar, entre la música i les distancies es fa nmolt dificil. No ens podem calmar en tot el trajecte, no parem de fer fotos i de mirar per les finestres on es comença a veure el perfil de la "Gran Manzana".

En 50 minuts ens deixa a la porta de l'edifici d'apartaments a la 57 amb la 3ª on ens espera el conserge uniformat i llest per pasar revista. Tot passa molt ràpid. En 3 minuts som tots a la 14 planta, apartament 14A (realment es la 13 però aquesta no hi es a la botonera de l'ascensor).

Desfem les maletes i ens llancem als carrers d'aquesta mega-ciutat. Aqui tots es super-hiper-mega-gran, net i bonic. Caminem i caminem i sempre tenim un HOOOOO a la boca. Ens anem al llit d'hora i ben cansats sobretot pel jet-lag.