miércoles, 7 de octubre de 2009

Dia 6 del viatge


Avui 7-10-09 hem obert la nevera i ens hem adonat que ens faltaven els diamant per fer un bon esmorça aixi que en sortit de casa, hem notat una atracció inevitable que ens ha portat fins a TIFFANYS, on la Maria, la Lui i l'Ana han quedat encegades per la lluentor dels diamants. Impresionats tots pels efectes devastadors (si més no de les butxaques) del cristall de carbó, ens dirigim cap al Met. museum of New York en busca de la sra. Janice (haviem quedat alli perque la Maria li donès un present de part de la Mila).

Entre mig de la "american multitude", ves per on, unes veus de pescallunes han cridat la atenció de la Mery. WONDERFULL !!! EUREKA !!!! la Mei i la Anderea s'han quedat de pasta de moniato.

KE FORT..........KE GUAI........tan gran que son els USA i ves per on ens hem trobat i aqui teniu la prova.
Després de deixar a Miss Croquet "ante portes", per què s'ha donat ràpidament a la beguda, ens hem pegat a un grup d'espanyols en una visita guiada gratuïta dins el "Met" (la pela és la pela) per fer una passejada per els autors impressionistes.

La Pilar de Lleida, guide voluntària, ens ha marcat un espich torero d'allò més xulo al voltant dels pre i post-im-pre-ssionistes. La veritat és que ha estat molt interessant: Gauguin, Degàs, Sisley, Renoir, Mary Cassat, Berthe Morissot, Eva Gonzáles, Monet, Manet, Cézanne, Van Gogh, etc. Després ens hem quedat sols i hem anat a veure el tauró d'en Demien Hirst (el més car dels artistes vius) que feia por.

Més tard, hem anat a veure al Juan de Pareja d'en Velázquez: al.lucinant!!! quina passada de quadre! Això si que es saber pintar: mirada penetrant, porte "xulesco", desafiant, actitud de pro-home... res de semblant a un esclau. Velázquez ho va pintar al seu segon viatge a Itàlia, al 1650, quan Felip IV el va enviar per tal de poder fer el seu famós retrat tan inquietant i pertorbador de Innocenci X. A Francis Bacon el va trasvalsar de tal manera que va fer una sèrie de 20 quadres més (more-less).

After, hem anat a Egipte i hem pogut disfrutar de la bellessa d'un temple molt semblant al de Debot a Madrid que ens ha deixat amb els pels de punta i esgarrativats.


Hem dinat en un restaurant a l'aire lliure, just davant del Met (per cert una passada de local). Hem menjat un dinar típic americà: una cosa exquisida, encara que el servei no ha estat massa a l'alçada del moment esperitual que acabaven d'experimentar.


I com som bons catalans, no hem volgut desaprofitar la xapa, és a dir l'entrada del Met ("M"
de color rosa), i ens hem adreçat cap al "Cloister Museum", suportant una hora i mitja de autobús a la sortida dels col.legis fins a arribar al carrer 196 (el cul de Manhattan). La veritat és que ens ha anat molt bé per conèixer la Nova Iork més profunda. El més significatiu, ha estat un cartell que posava en un perfecte espanyol: "Su nombrre José Liberato, su destino vender barato", un rodolí magnífic. Però el nostre destí no arribava, el "cloister" s'ha allargat tant com la que farem a Washington.
Ara bé, tot aquest patiment ha estat recompensat quan hem vist el superb claustre de Sant Miquel de Cuxà. El nostre sentiment patriòtic català-occità ens ha produït una ferida en les nostres retines tan delicades després de veure el diamants de Tiffani's (segons versió del Yisis). Per cert, el propi Yisis ha necessitat urgentment d'un coliri de tan irritat que li han quedat les seves retines, per la qual cosa hem baixat dowtown via express ( no es broma en sis minuts hem passat de la 140 fins a la 59) anavem tan enfistolats (expressio del Jordi) que fins-i-tot la Lui se'ns ha contagiat i s'ha quedat la pobre amb febre i tot.
En arribar al Columbus Circle, s'ha produït la diàspora del grup. Tot Dèu ha fotut el camp en busca de botigues, teniem síndrome d'abstinència consumista-capitalista, especialment la Mery que ha tornat "again" amb les mans buides (ja diu la Roser en el blog, que la mare està malalta, que ha agafat un virus o alguna cosa per l'estil, tants dies sense comprar-se res !) AIXÒ NO POT SER !!!. La Mery ha canviat el "timing" del Yisis i diu que només vol anar d'oulets la resta del viatge: a veure si cau alguna cosa: Ja n'està farta de que tothom es compri coses i ella no.
Hem acabat el dia amb la Lui al llit i la resta en una "gran buff" en el MoonStruck i ens hem cruspit un "moonstruckós-plate".
Demà serà un altre dia. "Bona nit, bons germans Déu us dongui un bon son i la seva pau dolça devalli al món mundial".

2 comentarios:

  1. Com que sóc bastant massoca, ara m'he acostumat a obrir el blog cada matí i, tot esmorzant sense diamants a la nevera, llegeixo la crònica del dia. De tal manera que me'n vaig a treballar després d'haver "estat" a NY amb vosaltres. I, com que m'ho passo d'allò més bé, proposo que us quedeu uns die més, perquè ara no sabré viure sense aquesta desconexió matutina.
    D'aquesta manera, amb aquest esperit conumista que us envaeix, potser s'acabaria la crisi.
    Aquí han descobert que l'Agag està ficat en el cas Gürtel (vale, vale, us importa un pepí, oi?)

    ResponderEliminar
  2. BONÍSSIMA LA FOTO.

    totes tres molt guapes - i també la janice que surt per allà al costat. espero que la botellita li arribés bé :)


    faig com la neus i us indico que les novetats del nostre gran país català passen també per haver confós una lleona amb un gos s'han passat dies a la cacera d'una lleona que voltava sola pels boscos i, quan l'han matat, han vist que era un gos.

    ala, petons! me'n vaig a treballar.

    ResponderEliminar