Dia 5 del viatge

(Nota pel futur) No hem dit encara que aquest és l'any que va guanyar l'Obama als Estats Units, això s'ens havia oblidat. Els afroamericans, per primer cop, es nota que van sobrats.

Avui tots som "sudaques" equatorians, perquè és el cinquè dia i hem passat l'equador del viatge. El Yisis està al.lucinant perquè no tenia cobertura en l'Empire State. És una mica pijorris des que està a Nova Iork.

De bon matí, el cos ens ha demanat gastar i comprar compulsivament: ahhhh, quin goig! Hem agafat el subway i ...cap al "Century 21" (al costat de la Zona Zero), una mena de Corte Inglés del "out let". Alguns, més que d'altres, han comprat molt, però la Mary s'ha quedat ben frustrada perquè no ha trobat res de res: Hosti, tú, no hi ha dret, tothom comprant-se coses i jo...goita, sense res! (sic).

El Jordi s'ha comprat un anorak d'allò més xuli. La Negris un DKNY (pels xarnegos com el Pakis: Dona Kara New York). La María Luisa ha caigut amb un vestit (dazo) i un secret ben guardat pel dia de la ópera en el Lincoln Center. El Jesús li ha comprat un xollo per la Rosa, per a la "Nova Rosa" (una mena de neo Rosa, com el neo...preno). El Pakis una jaqueta tope guai del Paraguai per 99.9 dolars.

A la sortida, vem fer el pas del desert per la Zona Franca de la Big Apple de la mà del Moisés Yisis fins arribar quasi extenuats al High Line situat al Meat Paking Distric (Zona dels Escorxadors). El Yisis, abans d'entrar en el High Line, tenia una pixera que semblava que li anés a explotar la bufeta i ens hem ficat en un restaurant mexicà i hem aprofitat per cruspir-nos unes "fajitas" i uns "burritos" hiper-super-mega-picants i ens hem dit que s'ha acabat la misèria ! Coca-cola a dojo !

El tema High Line ens ha agradat força, sobretot perquè, per fi, l'hem trobat: què bé! La vida té aquestes petites coses, quan tot sembla que entra en una situació límit: zás, apareix la cosa en sí. Tot és tant meravellós...

Poc després hem creuat en autobús (23M) el barri de Chelsea fins arribar al "Iron Building", l'Edifici de la Planxa. El Jordi i en Paco han anat en el Madison Square Park ha parlar amb un jueu que portava una mena de palma florida i una flor. Ens ha dit que celebravem els 7 dies dels "Nuvols del Desert". Ens hem quedat una mica sorpresos perquè donada la seva joventut parlava perfectament l'espanyol, la veritat és que donava una mica de por. Hem descobert, per l'accent, que era argentí. Ràpidament la Negris a anat a interactuar amb el seu paisà, però ens ha dit després que era un "portenyo" xuleta.

Ens hem deleitat amb la contemplació de l'edifici construït l'any 1903. La veritat és que ens ha semblat a tots molt xulo.

After, hem anat a l'Hotel Pennsilvania que es troba al davant del Madison Square Garden i de la Penn Station per cercar informació per anar cap a Wasington. Al final hem decidit que agafarien una excursió complerta per visitar la capital de l'imperi: 159 dolars anada i tornada i visita a la ciutat.

El plat fort del dia, ha estat la visita a la Vedutta della Città des del Empire State Building. Una passada. Ens ha entrat a tots el deliri després de la contemplació de l'espectacle de llum i colors del paisatge nocturn de la Big Apple. Aquesta nit no necessitarem somiar amb la "barra americana", donat que les nostres retines han quedat ferides de l'emoció. Tot això amb la lluna plena com a testimoni.

Després d'un dia esgotador pel camí del desert, el dandys del Pakis ens ha recompensat carregant amb totes les compres del dia. S'ha demostrat que ha estat un bon sherpa urbà.