Dia 8 del viatge

¡Alá es grande! que no estigui més preocupada la Roser...la Mary ja ha pecat. S'ha comprat una trenca de trinca, un xollo de debó: HO HAVEU VIST AIXÒ. LA MARE QUE ELS VA PARIRRRR!

Ara ja podem començar a explicar el que ens ha passat avui, però no podiem aguantar sense donar la gran notícia del dia: el miracle de la Senyora Doña Maria (de Goya).

Hem anat al Museu Solomon Guggenheim que ahir, dijous, se'ns havia ressistit perquè era l'únic dia de la setmana que estava tancat. Hem iniciat el periple quan començava a ploure una mica. Sort que ens hem colat ràpid pel tema del multitiket. Feien una antològica d'en Wasili Kandinsky: una guapada ! L'edifici increïble de Frank Lloyd Wright. Hem recordat les coses que ens van expliar a la Uni: "Punto y línea sobre el plano", "De lo espiritual en el Arte", la Bahuaus...

També, hem disfrutat molt del moviment de l'edifici. El Loyd Wright era un geni i en Kandinsky, també. En arribar a lla part de dalt estaven una mica marejats, posseïts pel famós sindrome de Sthendal. El Jordi diu que li donava una sensació de vertigen: s'ha pres una "biodramina" pel "mareig artístic". Els colors impressionants, inefables, inenarrables. En Paco, s'adonat que va tenir una reproducció d'en Kandinsky durant uns 5 anys a casa, en comptes de manera vertical, horitzontalment. El Jordi ha fet un diagnòstic: pateix vertígen oculo-auditivo-posicional; es a dir, no sap com està posat: cap amunt, cap abaix... "al centro y adentro".


Dins del Guggenheim, hi havia la Col.lecció Tanhauser, i ens ha cridat molt l'atenció un quadre de Picasso que semblava molt als expressionistes alemanys: Ensor, Edward Munch, Oslkar Kokoscha i Evaristo Valle (aquest era de Xixon). Diu la Lui que no sap parlar "bable". La qüestió era que ningú creia que aquell oli fos un Picasso.

Al sortir, ens hem dirigit cap al National Design Museum per veure si trobavem alguna cosa interessant pel Pau. Però la Negris i la Mary s'han comprat un fregall, això sí de disseny i que neteja sense sabó. Toma ya !



Tres carrers cap al downtown hem arribat fins la "Neue Gallerie", petit museu d'art alemany i, especialment, austríac. Hem vist algunes cosetes de'n Gustav Klimt i l'Adolf Loos, el pare del racionalisme arquitectònic amb la seva famosa frase: "Less is more". Economia de llenguatge a tope. Es pot dir més amb una frase tan curta?

Més tard hem agafat el metro fins a la Union Square. Hem dinat en un xiringo oriental tipus thai i ens hem posat les botes. La decoració absolutament exòtica. En el bany estava el déu Garuda i la veritat és que donava por pijar, era tan modern tot que no trobavem ni l'aixeta.

El Yisis li ha explicat amb el seu anglès wonderful a la tailandesa com es feia una paella valenciana. La titi estava tan al.lucinada que s'ha deixat fer una foto (tal i com podeu veure en el blog).

I per fi, en el primer lloc de l'APM, la Mary s'ha pogut comprar alguna cosa i se li ha anat el King-Kong que ha baixat de l'Empire State per poder tanqui.litzar-la. Això ha succeït als magatzems Filene's Basement, després dos intents "fallidos" al Century 21 i al Loehmann's.
Tots hem respirat profundament... i hem descansat. El miracle s'ha produït.

La Mary volia veure l'Hotel Waldorf Astoria perquè li havien dit que era molt guapo. I la veritat és que no l'havien pas enganyada. Però nosaltres no volem canviar el Waldorf pel nostre coquetó apartament (amb porter i tot).

El mariconás del Yisis li ha fet una foto al Pakis en el WC del hall del Waldorf aprofitant que estava badant amb aquest plaer tan quotidià. Desgraciat ! Què tranquil.la s'ha quedat la Rosa a Barcelona sense el Yisis !

Per avui ja està bé, donat que demà hem de matinar molt per anar cap a Whashington ja que hem quedat amb l'Obama a la White House per dinar molt més abans que el propi Zapatero. Això ha estat una acció aconseguida pel Yisis i per les seves influències als Estats Units: és un Crack!

See you tomorrow !